La plaça del diamant és una novel·la escrita per Mercè Rodoreda i publicada el 1962. És considerada una de les obres mestres de la literatura catalana del segle XX i ha estat traduïda a moltes llengües.
La novel·la narra la vida de Natalia, una dona que viu a Barcelona durant la Guerra Civil i la postguerra. Natalia es casa amb el seu amor d'adolescència, Quimet, però la vida no li resulta fà cil. La Guerra Civil li treu el seu marit i li impedeix viure la
vida que ella volia. Després de la guerra, la vida tampoc no li somriu i ha de lluitar per sobreviure i criar els seus fills.
La plaça del diamant Ă©s una novel·la molt emotiva que mostra la vida d'una dona durant un perĂode molt convuls de la història. Rodoreda Ă©s capaç de traslladar al lector els sentiments de tristesa, dolor i impotència que experimenta la protagonista en moments difĂcils de la seva vida.
La novel·la ha estat adaptada al cinema i al teatre i és una de les obres més importants de la literatura catalana del segle XX. A aquest article podrás trobar un resum de La plaça del diamant, i tota l'informació que necessites per entendre aquesta obra i la seua importà ncia.
A més, també pots consultar altres resums de llibres a la nostra web.
Per què La plaça del diamant és un llibre tan important?
La plaça del diamant Ă©s un llibre tan important per diversos motius. En primer lloc, Ă©s una obra clau de la literatura catalana del segle XX i ha estat reconeguda com a tal per la crĂtica i el pĂşblic en general. La novel·la Ă©s una obra mestra de la narrativa contemporĂ nia i ha estat traduĂŻda a moltes llengĂĽes, cosa que l'ha situat en el panorama internacional de la literatura.
En segon lloc, La plaça del diamant Ă©s una obra que aborda temes universals com l'amor, la guerra, la famĂlia, la pobresa i la lluita per la supervivència. La novel·la mostra la vida de la protagonista, Natalia, en un moment històric convuls, la Guerra Civil i la postguerra, i reflecteix la realitat social i polĂtica de l'època. AixĂ, la novel·la Ă©s una crònica de la vida quotidiana en temps de guerra i postguerra, i retrata amb precisiĂł els problemes que afectaven la gent en aquests moments.
En tercer lloc, la novel·la té una gran qualitat literà ria. Rodoreda va escriure amb un estil poètic i delicat, i va aconseguir traslladar al lector les emocions de la protagonista amb gran sensibilitat. La seva prosa és una de les més exquisides de la literatura catalana, i el seu lèxic i la seva sintaxi van influir en molts altres escriptors.
Finalment, La plaça del diamant Ă©s un llibre que ha estat llegit i estudiat per moltes generacions de lectors i estudiants, i ha contribuĂŻt a la formaciĂł de la identitat cultural i lingĂĽĂstica dels catalans. La novel·la Ă©s un referent de la literatura catalana i una obra que ha ajudat a enriquir el patrimoni cultural de Catalunya i a difondre la seva literatura arreu del mĂłn.
El corrent literari de La plaça del diamant
La plaça del diamant Ă©s una obra que pertany a la corrent literĂ ria del realisme social, que va sorgir a Catalunya a partir dels anys trenta del segle XX. Aquesta corrent, influenciada pel moviment literari del realisme, es caracteritza per abordar temes socials i polĂtics i per mostrar la realitat tal com Ă©s, sense embolcallar-la.
En el cas de La plaça del diamant, Mercè Rodoreda va utilitzar aquesta corrent per explicar la història de la protagonista, Natalia, i per mostrar la vida de les persones corrents durant la Guerra Civil i la postguerra. La novel·la retrata la vida quotidiana d'una dona, les seves inquietuds, els seus somnis, les seves pors i les seves alegries, en un context polĂtic i social convuls.
A mĂ©s del realisme social, La plaça del diamant tambĂ© tĂ© elements del modernisme, moviment literari i artĂstic que va sorgir a finals del segle XIX i principis del segle XX. Rodoreda va utilitzar l'estil poètic i el lèxic florit del modernisme per reflectir les emocions i els sentiments de la protagonista i per crear una atmosfera de bellesa i lirisme.
El context històric de La plaça del diamant
L'obra està situada en un context històric concret, que va ser clau per a la seva creació i la seva recepció. La novel·la està ambientada a Barcelona, durant la Guerra Civil espanyola i la postguerra, entre els anys 1936 i 1951.
Durant aquesta època, Catalunya va viure una gran convulsiĂł polĂtica i social, amb la Guerra Civil i la posterior dictadura de Franco. Aquesta situaciĂł va tenir un impacte directe sobre la vida de les persones, que van haver de lluitar per la supervivència, la llibertat i la dignitat. La novel·la de Mercè Rodoreda reflecteix aquesta realitat.
En la novel·la, es poden veure les conseqüències de la guerra i la repressiĂł sobre les persones corrents, que van haver de lluitar per sobreviure en una situaciĂł de pobresa i opressiĂł. La novel·la tambĂ© mostra la vida quotidiana a Barcelona durant aquests anys, amb les seves contradiccions i les seves esperances. AixĂ, es pot veure com les persones intentaven trobar la felicitat i la llibertat en un context històric molt complicat.
Els personatges de La plaça del diamant
Els personatges de La plaça del diamant són un dels elements més destacats de la novel·la de Mercè Rodoreda. La novel·la està centrada en la vida de la protagonista, Natalia, però també hi ha altres personatges que tenen un paper important en la història, i que permeten al lector conèixer diferents aspectes de la vida a Barcelona durant la Guerra Civil i la postguerra.
En general, els personatges de la novel·la sĂłn persones corrents, que viuen en un context històric complex i difĂcil. Rodoreda els retrata amb gran detall, mostrant les seves inquietuds, les seves pors, les seves alegries i les seves lluites per sobreviure en un mĂłn que no els ho posa fĂ cil.
La protagonista de la novel·la Ă©s Natalia, una dona jove i somiadora que es veu obligada a lluitar per la supervivència. A travĂ©s dels seus ulls, es mostra la realitat social i polĂtica de l'època, i es pot veure com la seva vida canvia a mesura que passen els anys.
A banda de Natalia, hi ha altres personatges importants en la novel·la, com ara el seu marit, Quimet, un home autoritari i violent que no entén les inquietuds i les necessitats de la seva dona. També hi ha altres personatges secundaris, com ara la seva amiga Colometa, el seu amant Pere, la seva filla Rita o la seva mare.
A continuació, es presenta una graella amb els personatges principals de La plaça del diamant, juntament amb una breu descripció:
| Personatge | DescripciĂł |
|---|---|
| Natalia | La protagonista, una dona jove i somiadora |
| Quimet | El marit de Natalia, un home autoritari i violent |
| Colometa | Amiga de Natalia, treballadora i amable |
| Pere | L'amant de Natalia |
Trama i estructura de “La plaça del diamant”
A continuaciĂł, et deixem un resum del llibre “La plaça del diamant”, capĂtol per capĂtol:
CapĂtol I
La Natà lia després de treballar a la pastisseria, va amb la Natà lia a la plaça del Diamant on la Natà lia coneix un home anomenat Quimet que li diu que en un any tots dos seran casats.
CapĂtol II
Natà lia i Quimet queden al parc Güell on parlen de la seva relació i en Quimet li demana la mà . Poc després es besen i cadascú parteix sense dir-se res.
CapĂtol III
Pel carrer la Natà lia es topa amb el Quimet el qual li prohibeix que treballi a la pastisseria perquè diu que l'amo és un pervertit, també li diu que no vol veure-la amb el Pere, això va fer que la Natà lia s'enrabiés i se'n va anar. Tres setmanes després en Quimet demana a la Natà lia que ella es disculpés, també li presenta a la seva mare.
CapĂtol IV
La senyora Enriqueta s'alegra molt del casament entre la NatĂ lia i el Quimet. La NatĂ lia i els altres comencen a reparar el pis que es troba en males condicions.
CapĂtol V
La Natà lia i el Quimet mengen a casa de la sogra el dia de rams. Van empaperar el pis d'una manera més barata grà cies al Cintet que coneixia a un home, però tot just haver empaperat tot el pis va sortir una tacada a la paret.
CapĂtol VI
Va arribar el dia de la boda, on el mossèn Joan els va fer un sermó masclista. Després de la cerimònia varen anar a menjar al Monumental on van fer festa tot el dia.
CapĂtol VII
La Natà lia va voler posar-se un vestit per sorprendre a en Quimet, però aquest en un atac masclista dels seus la va castigar. El Quimet va poder-se comprar una moto grà cies al Cintet que li va donar un treball amb uns senyors que el van pagar molt be.
CapĂtol VIII
Quimet va acabar una cadira que havia fet que segons ell era una cadira només per homes, aixà la Natà lia no es va poder asseure. Mentrestant l'Enriqueta tènia angúnia per saber com va anar la nit de nuvis.
CapĂtol IX
Una nit després d'haver sopat al Monumental el Quimet, la Natà lia i el Cintet varen anar a casa, però varen perdre les claus i van haver de fer un forat per a entrar, la clau era a dins del pis. El Quimet durant aquell hivern va començar a tenir un fort mal de cama, que pot ser que fos mentida.
CapĂtol X
Durant l'embarĂ s el metge va recomanar a la NatĂ lia anar a la platja, aixĂ que varen agafar la moto i se'n varen a anar a la platja.
CapĂtol XI
Va neixer el nen, que es va anomenar Antoni. Aquest va néixer molt gran, però el nen no podia menjar i sempre estava nerviós fins i tot van pensar que es moriria. Però tot es va solucionar quan a la Natà lia se li va obrir el pit i l'Antoni va poder començar a menjar.
CapĂtol XII
Un dia el Quimet es va trobar un colom ferit que el va cuidar fins que es va posar bé. En Quimet va pensar que la venda de coloms seria un bon negoci, aixà que va decidir fer un colomar al terrat del pis. El dia abans de dur el colom va dur un embut que el va guardar al moble.
CapĂtol XIII
Van construir el colomar entre tots, i la NatĂ lia el va pintar. DesprĂ©s d'un temps amb els coloms al colomar, varen decidir amollar-los, el Quimet deia que s'escaparien, però no va ser aixĂ, els coloms van tornar al colomar.
CapĂtol XIV
La NatĂ lia desprĂ©s d'haver amollat els coloms al terrat no va poder tornar a estendre la roba allĂ.
CapĂtol XV
Un any i mig després d'haver nascut l'Antoni, va néixer la seva filla Rita.
CapĂtol XVI
El Quimet es trobava molt malalt, el metge li va dir que tenia un cuc a dins. Una vegada se'l va poder extreure el varen posar dins d'un pot. L'Antoni que era molt gelós i entremaliat va agafar el pot i se'l va tirar a la Rita, el Quimet li va pegar al nen, però la Natà lia deia que la culpa era d'ells per haver posat el cuc allà .
CapĂtol XVII
El taller del Quimet va deixar de fer sous. Aixà que la Colometa va començar a buscar feina, va trobar a una casa d'uns homes que tenien molt de sous.
CapĂtol XVIII
Durant aquest capĂtol la Colometa coneix la casa dels amos i li expliquen allò que ha de fer a la casa.
CapĂtol XIX
Després del primer dia de feina la Natà lia torna a casa i pel carrer quasi li atropella un tramvia. A casa, la Rita i l'Antoni eren adormits a terra.
CapĂtol XX
Durant un dia de treball va aparèixer un matrimoni que preguntava pel lloguer d'una torre que els amos de la Natà lia hi tenien. Però el matrimoni se'n va anar perquè els amos de la torre no volien nens a la seva torre, deien que els nens ho malferien tot.
CapĂtol XXI
Un dia la Natà lia quan va arribar a ca seva es va trobar amb tots els coloms a casa i els seus fills quiets per a no espantar-los. El Quimet en adonar-se d'això decideix fer a una habitació de la casa un criador per a fer-se ric.
CapĂtol XXII
La Natà lia ja esta farta dels coloms i de la pudor que fan, ja té l'olor impregnada.
CapĂtol XXIII
La mare del Quimet mor, al pis de la difunta es troben les veĂŻnes. Hi ha una corona sense flors i una de les veĂŻnes els hi explica que aixĂ Ă©s com li va demanar la difunta abans de morir.
CapĂtol XXIV
El Quimet i el Cintet decideixen fer-se guerrillers i combatre al davant el front d'Aragó. En Mateu comença a tenir problemes amb la Griselda, la qual hi és amb un altre home i el Mateu no pot veure a la seva filla.
CapĂtol XXV
La NatĂ lia farta dels coloms decideix matar les cries i altres, fins que el Quimet s'adona que no serveixen per a res.
CapĂtol XXVI
Comencen a aparèixer els problemes fins i tot a les millors cases, és el cas de la casa on la Natà lia treballa.
CapĂtol XXVII
El Quimet i el Cintet parteixen cap al front d'Aragò. Els problemes s'acumulen i el treball que tenia a la casa el perd perquè els amos no li poden pagar, a més el seu marit és un vermell. Però grà cies a l'Enriqueta la Natà lia comença a treballar a l'ajuntament netejant.
CapĂtol XXVIII
Quimet apareix a casa quan ningĂş se l'esperava, comenta amb la Colometa com es troben allĂ al front de batalla i li diu que s'ha de portar uns matalassos.
CapĂtol XXIX
Cintet ve del front acà visita a la Natà lia, tots dos parlen i la Coloneta li convida a un cafè.
CapĂtol XXX
Natà lia es troba amb la Julieta i aquesta li conta el seu romanç amb un jove i la nit que van passar a una torre( pot ser que sigui la torre dels amos de la casa on la Colometa treballava).
CapĂtol XXXI
En Quimet arriba a casa per un parell de dies, diu que té tuberculosis. Natà lia no pot alimentar als seus fills aixà que la Julieta li ofereix dur-lo a una colònia per a nens orfes, la Colometa accedeix encara que no li agradi i menys a l'Antoni.
CapĂtol XXXII
Totes dues ara poden menjar una mica més encara que no prou, però l'alegria que hi havia a casa va desaparèixer, sobretot quan van anunciar a la Colomenta que el Quimet i el Cintet havien mort i li varen donar el rellotge del Quimet.
CapĂtol XXXIII
La Colometa era més trista que mai va haver de vendre tot allò que tenia per a sobreviure.
CapĂtol XXXIV
L'Antoni ja havia arribat tot pelat i molt callat, la seva germana li va dir que el seu pare havia mort. La Colometa, desesperada, pensa la manera per a poder matar al seu fill perquè no sofrira més.
CapĂtol XXXV
Natà lia molt trastornada comença a caminar pels carrers i de sobte s'adona que estava seguint a una senyora la qual es dirigia a l'Església. La Natà lia a dins de l'Església comença a veure unes bombolles vermelles, que són els morts de la guerra.
CapĂtol XXXVI
La NatĂ lia decideix anar al botiguer a per salfumant i aquest l'ofereix treballar a casa seva, aquesta accepta l'oferta i deixa l'ampolla a l'aparador.
CapĂtol XXXVII
És el primer dia de treball a casa de l'Antoni l'adroguer, ell li ensenya la casa, trobem una gran descripció d'aquesta.
CapĂtol XXXVIII
Les coses grĂ cies a l'adroguer varen millorar, ell sempre li donava a la NatĂ lia menjar pels nens i la va citar el diumenge per a parlar.
CapĂtol XXXIX
El diumenge la NatĂ lia va a casa de l'adroguer, tal com havien acordat, ell desprĂ©s de molt enraonament li demana matrimoni per a formar una famĂlia.
CapĂtol XL
NatĂ lia accepta el matrimoni i es casa amb l'Antoni.
CapĂtol XLI
Tot canvia, els nens van a escola, tenen una dona per a la casa, mengen bé, però la Natà lia té por al carrer i sempre hi està a casa.
CapĂtol XLII
Els dos nens fan la primera comunió i la Rita després de la festa li diu a la mare que el pare d'una amiga que havien dit que estava mort va sobreviure. A partir d'aquest moment la Natà lia comesa a pensar si el Quimet és viu i li veu casada amb un altre home que passaria, ella no pot dormir i té mal sons.
CapĂtol XLIII
L'Antoni diu que vol dur la botiga de major que no vol estudiar, que ell vol ser com l'Antoni, mentre que la Rita diu que vol ser hostessa de vol. La Natà lia comença a sortir cada vegada més però sempre sense passar pels grans carrers.
CapĂtol XLIV
Natà lia té un greu mal de cap no es troba bé i sempre està pels parcs passejant com una boja.
CapĂtol XLV
Un jove anomenat Vicenç demana la mà de Rita a la Natà lia, però la Rita diu que no es vol casar tan jove i que a més no el coneix.
CapĂtol XLVI
Van fer un sopar al bar del Vicenç per parlar del casament. L'adroguer i el Toni parlen sobre el servei militar que el Toni vol fer a Barcelona.
CapĂtol XLVII
La Rita fixa la data del casament amb el Vicenç.
CapĂtol XLVIII
Per fi la Rita i el Vicenç es casen i celebren el casament al bar d'ell, allà ballen i festegen.
CapĂtol XLIX
Natà lia tot just despertant-se agafa un ganivet i va a la seva antiga casa. Aquesta estava tancada, la Natà lia amb el ganivet rasca el nom de Colometa. Després apareix a la plaça del diamant i comença a cridar.
*Fonts:
- Resum de Josef González